dimecres, 9 d’octubre del 2013

“Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?”

Des de sempre joves i majors hem estat diferents. Només cal recordar quan els nostres avis no sabien emprar el vídeo i les cintes VHS i els nostres pares els ensenyaven. Un bot generacional més endavant ens trobem nosaltres mateixos. Alguns som el que Cabero anomena “natius” tecnològics (pràcticament hem nascut immersos en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació), mentre que altres formen part de la generació “emigrant”, persones que s’esforcen dia a dia per comprendre i saber emprar totes les noves tecnologies que emergeixen a un ritme vertiginós.

Però, a què ens referim amb el “2.0”? El 2.0 va associat amb una idea de modernitat. De noves eines tecnològiques de cada cop més diverses. La 2.0 és una era tecnològica a la qual tothom té la mateixa importància, a la qual tothom pot participar per la seva senzillesa instrumental, vet aquí el seu component social.

Quant a l’educació 2.0, aquesta fa referència als canvis que s’han de produir en l’educació per donar resposta a les característiques dels alumnes de l’actualitat, uns alumnes que pràcticament neixen amb una tablet sota el braç. Alumnes totalment diferents als d’èpoques anteriors, per als quals hem de convertir l’escola en escola de la construcció del coneixement, i no de la memòria. 

Partint d’aquest punt, el rol del mestre també variarà: haurà de fer de guia, creant situacions d’aprenentatge que els alumnes resoldran de manera autònoma i col·laborativa, cosa que millorarà la motivació.

Ara bé, estan els alumnes capacitats per ser autosuficients? Aquesta també serà una tasca dels docents, ajudar-los a ser competents, a aconseguir que discerneixin entre informació vàlida i no vàlida, cosa que es podria iniciar en un primer moment a partir d’eines com les caceres del tresor, per arribar en moments futurs a una recerca completament autònoma.

Per la nostra part, els mestres haurem de crear i connectar continguts de manera atractiva per a aquests alumnes 2.0, cosa que amb aquesta assignatura que ens ocupa aprendrem. Sabrem fer exposicions als infants per mitjà de suports audiovisuals, jocs interactius i el més important: aprendrem la importància d’anar-nos reciclant en les TIC, perquè mai no se sap quan sorgirà una versió del que sabem emprar acabada en beta, 5s o ice & garlic.

[RECURS: podeu trobar l'article de Cabero fent clic aquí]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada