Hola
de nou! Després d’una absència bloggera causada per l’excés de feina, torno a
ser aquí per informar del procés del nostre projecte. A hores d’ara el joc
multimèdia ja el tenim fet, pendent d’un parell de dubtes i rectificacions que
haurem de fer un cop ho haguem consultat amb la nostra professora.
És per
això que aprofito aquesta entrada per comentar com ha estat el procés de
muntatge durant les vacances i com l’he viscut.
En
primer lloc, he de dir que no pensava que fóssim capaces de crear quelcom tan
mono com crec que ens ha quedat la nostra opera prima (amor de mare
digital, sí). Vull dir que quan parlàvem a classe de fer un joc multimèdia, una
unitat didàctica, una guia didàctica, etc. tot em venia gran, se’m feia una
muntanya. Però com si fóssim formiguetes, fent pinya les quatre CienTICfiques i,
aportant cadascuna el que podia, HO HEM ACONSEGUIT.
No
vull dir que hagi estat un procés difícil, però tampoc ha estat bufar i fer
ampolles. Hi hem fet moltes i moltes hores i ens hem fotut el Nadal (perdó
pel malsonant), però ha valgut la pena. Per a què us feu una idea, hem quedat 5
dies, a una mitjana de 6 hores per dia quedat, ja són 30 hores només
durant les vacances. Sumem-hi les hores de treball individual vacacional
d’elaboració d’imatges, recerca de sons, etc.; a més de tota la feina feta des
del moment en què vam iniciar el projecte i vam fer les unitats didàctiques i
ens surt un total de... Un, dos, tres, responda otra vez... UN XINXER D’HORES!
Més tost massa hores, pel meu gust.
Qui m’havia de dir a mi que fer un joc multimèdia duria tant de temps i d’esforç? Però bé, com que el temps invertit ja està passat, les vacances han volat i això no ho podem canviar, és hora de pensar en tot el què ens ha aportat el muntatge del Power Point. Personalment, m’ha aportat meravellar-me de cada descobriment que fèiem i que havíem oblidat; m’ha obligat a ser autosuficient i a buscar alternatives, ja que en les dates que eren havíem de fiar de nosaltres mateixes; he descobert mil i una potencialitats de les eines que tenia instal·lades a l’ordinador; he après que tinc sort de fer treballs en grup, ja que el que no sap una ho sap l’altra; m’ha ensenyat a tenir paciència, pensant que el temps invertit que m’allunyava de fer altres feines de la universitat i estar amb la família no era un impediment, sinó que era per una bona causa; he après a equivocar-me i a pensar que no passava res, que ho referíem i paciència; i he après i interioritzat l’expressió tan important “TOT FOS AÇÒ”.
Ara l’equip
CienTICfics roman esperant amb ganes el retoc definitiu del joc per deixar-lo “finiquitat”,
i desitja tenir inspiració per fer una bona presentació del joc multimèdia.
Ens “veurem”
a la propera entrega.
Natalia
Vinent, corresponsal emocionada i amb “amor de mare digital” del Quadern de
Bitàcola. UIB, Alaior, Menorca.
Imatges
extretes de:
