Senyores i senyors, amb tots vostès... (trrr - tadà!) el meu blog sobre Mitjans i Recursos Tecnològics (22025).
És una continuació del meu blog de carrera (aprenemaensenyar.blogspot.com) que espero que gaudim tots junts.
Hola a
tothom! Faig una entrada – notificació per dir-vos que la meva activitat del
Wordle no la puc fer des de casa perquè amb cap dels ordinadors de ca nostra funciona.
Que
consti, però, que estic treballant per solucionar aquests inconvenients
derivats de la tecnologia digital.
Dia 23
de novembre les CienTICfiques vam anar a parar a ca na Lorena i ens vam dividir
en tres equips. Un equip, format per na Lorena i el seu escàner s’encarregaven
de digitalitzar els components del Power Point. Per altra banda, l’equip format
per na Sílvia i l’ordinador de na Lali, gravaven el guió i el modificaven amb l’Audacity.
Per últim, l’equip format per na Lali, la taula de menjador de na Lorena i jo,
fèiem experiments i els enregistràvem.
Quan
cada equip va tenir la seva feina feta, vam fer una segona tanda de feina
dibuixant, escanejant i fent muntatge de vídeo. ¡¡QUE EL RITMO NO PARE!!
No
està malament, la veritat és que fins i tot vam tenir moments de riure, però
com ja imaginàvem, són coses que duen hores i hores de feina. I el que acaba
succeint és que arriba un moment en què no saps si veus un 8 o un 80.
Bé, seguirem
dia 26 de desembre, un bon dia de “Sa segona festa de Nadal”, a les 8:30 del
matí. Sort que ca na Lorena és ben mona i sa madona de la casa mos hi fa sentir
a gust, que sinó...
Fins
la propera, i avam si trobau el meu esperit Nadalenc “por ahí”!
Natalia
Vinent, corresponsal del Quadern de Bitàcola. UIB, Alaior, Menorca.
Dilluns
dia 16 de desembre els CienTICfics ens vam reunir després de l’examen.
El que
vam fer va ser posar en comú un parell de punts de la guia didàctica i preparar
les nostres meravelloses i CienTICfiques vacances.
Vam
planejar què faríem cadascun dels dies que quedaríem durant les vacacions de
Nadal, durant les quals hem de fer el muntatge del joc.
I bé,
la veritat és que, personalment, estic un poc bastant molt “mosca” per haver de
passar-nos el Nadal quedant per fer el muntatge, al que se li ha de sumar tota
la feina individual que cal fer d’altres assignatures. Però bé, tot ho
aclarirem al final.
El
primer dia que quedarem serà dia 23 de desembre. Res més a afegir.
S’acomiada
la Sra. Mosca, àlies Natalia Vinent, corresponsal del Quadern de Bitàcola. UIB,
Alaior, Menorca.
L’equip
CienTICfics s’ha reunit novament avui al Despatx Oval de la UIB.
Avui
la tasca s’ha repartit en dos fronts: per una part, amb un Assus color rosa, na
Sílvia i na Lorena feien els últims retocs del disseny de les Unitats
Didàctiques i en finiquitaven la introducció.
Per
altra banda, amb un Samsung color negre, na Lali i una menda lerenda revisaven
diversos punts de la Guia Didàctica que havíem començat a fer.
Pensàvem
en quedar novament aquest dimecres, però pensant en què dilluns que ve tenim examen, hem
cregut convenient aplaçar la nostra trobada per a així poder estudiar. Així
doncs, ens trobarem dilluns que ve per anar fent punts de la Guia Didàctica i
per fer ja el guió de les veus en off que aniran sortint al joc multimèdia.
Personalment,
ja m’he fet a la idea que durant les vacances de Nadal haurem de quedar quatre
dies, un per a cada bloc d’activitats, i així muntar el Power Point que es
convertirà en el nostre material multimèdia. Ai! Jo que pensava que la part més
complicada seria fer el material multimèdia, i resulta que ens estem enredant
més en les unitats didàctiques que no pas en altra cosa. En fi, ja vorem. No
vull dir res més, que diuen que no hi ha res més castigat que sa llengo.
Així
que ja ho sabeu: no tindreu aventures trepidants del grup CienTICfics fins
dilluns que ve. No ens enyoreu molt, que tornarem.
Natalia
Vinent, corresponsal del Quadern de Bitàcola. UIB, Alaior, Menorca.
On és
la competència digital dels professors? Hi ha llocs del món (EUA, França, Xile)
on es defineixen les competències que els educadors han de tenir en matèries de
TIC. Això entra a formar part dels plans d’estudi de magisteri, d’oposicions o
de plans de reciclatge per garantir que els mestres tinguin una competència
digital adequada. Es pot avaluar de diverses maneres.
L’ACOT
és una investigació que inunda de tecnologia a les escoles, dóna assessorament,
software, etc. En definitiva, posa tots els mitjans a l’abast dels centres i
avalua les fases per les quals la tecnologia comença a formar forma part de la
practica quotidiana dels docents.
Van
trobar que es un procés que tarda de 3 a 5 anys. Els professors passen per diferents
fases:
1.Accés:
aprendre l’ús basic de la tecnologia. Tarda 1 any.
2.Adopció:
els professors empren les tic per fer el mateix que fien sense elles. Ex: canó
i Power Point. Usen les tic però no hi ha innovació didàctica.
3.Adaptació:
s’integra la tecnologia en pràctiques tradicionals però augmentant
productivitat, augmentant ritme i quantitat de treball. Els alumnes empren
aplicacions per fer el que feien abans. Ex: en lloc d’escriure a la llibreta,
escriuen a un processador de textos.
4.Apropiació:
comencen a experimentar-se noves maneres de treballar didàcticament emprant la tecnologia.
Obrint-se a possibilitats que sense tecnologia no serien possibles. Ex: el
professor va d’excursió amb els alumnes, s’enduu gps, càmera de fotos i fan una
excursió virtual penjant tot el material elaborat a Internet.
5.Innovació.
No tots els professors hi arriben. Utilitzen la tecnologia de manera que ningú
mai no havia emprat. Ex: Google Earth per ensenyar geografia tot fent una Webquest
de geografía tal i com ho féu Jordi Vivancos.
Personalment
considero que estic a cavall entre les fases 3, 4 i 5. Com a alumna, considero
estar en la fase 3 perquè faig el que feia abans però amb l’ajuda de
l’ordinador. Els apunts els prenc directament a ordinador, els treballs també
els faig a ordinador, etc. Ja no concebo la meva formació sense un processador
de textos o un ordinador!
Pel
que fa a les fases 4 i 5, crec que les activitats que preparem per a les
diferents assignatures ja les pensem cap a la tecnologia, emprant la tecnologia
com a eina indiscutible a l’hora de desenvolupar els aprenentatges. I això crec
que és degut a què pràcticament som una natives digital, de les que teníem un
ordinador a casa i començàvem a investigar els programes i les possibilitats
d’aquests pel nostre compte. Aquest afany investigador ha fet que,
personalment, tingui interès en conèixer noves potencialitats dels programes i,
per tant, intenti innovar.
Però
encara queden moltes coses per conèixer i considero que la pròpia fase 5 serà
un llarg procés que durarà tota la meva vida, ja que els avenços són trepidants
i sempre tindrem nous programes que haurem de conèixer i que ens serviran per a
seguir innovant. Per tant, crec que per a cada innovació tecnològica que
sorgeixi, tornarem a passar per les cinc fases fins a arribar a innovar amb el
nou material.
Aquí teniu el vídeo on Jordi Adell explica tot això que us he escrit:
Un cop
he fet el resum sobre el document d’Area, he de dir que estic en acord amb el
que diu l’autor, potser perquè em sento identificada en tots els canvis socials
que esmenta.
M’explico:
sóc nascuda als inicis de l’època dels ’90 i he viscut tots els canvis de la
societat anterior a la Societat de la Informació actual. He vist com passàvem d’un
extrem a un altre en molt poc temps, com de la Game Boy vam anar a la Wii, dels
llibres de paper a l’Ebook, dels mòbils amb antena als smartphones, de la
pesseta a l’euro, o de les pissarres de xoc a les PDI. He viscut com s’anava
globalitzant el món, com arribava Halloween a Menorca, com totes volíem ser les
Spice Girls mentre les meves cosines s’enamoraven dels Back Street Boys.
He
passat pels temps en què el supermercat més gran que teníem era Mercoisa i
entre setmana anàvem a comprar a Ca na Magdalena o a Ca na Marisa.
I, com
no, he vist aquells ordinadors de fons negre i lletres verdes que funcionaven
amb un disket com a tarja o els portàtils de considerable gruixa.
Amb
tot això vull mostrar que hem viscut canvis aclaparadorament ràpids. Qualsevol
cosa que pensem, podem creure que en pocs mesos estarà inventada si no ho està
ja.
La
tecnologia per mi és un gran avenç que em permet comunicar-me amb les persones
de la Universitat per e-mail; que ens dóna la facilitat de fer treballs en grup
on vulguem i quan vulguem; que em permet agafar els apunts directament a net
(gràcies al cel!) i que em mostra què fan els meus coneguts a través de les
xarxes socials.
Tot i
aquests beneficis que m’aporten les tecnologies, crec que no se n’està fent l’ús
que tocaria i que, per tant, presenta ombres:
- La
informació pot provocar sobredosi. Estem sempre informats a través de les tecnologies
i dels mitjans de comunicació. Això pot fer que en cert moment ens cansem de
tot –a mi m’ha passat –i diguem “Ja no en vull sebre res d’aquest tema”.
-
Tothom depèn de la tecnologia (I): si se’n va Internet, tots ens tornem bojos i
no sabem què fer amb les nostres vides. (M’hi incloc)
-
Tothom depèn de la tecnologia (II). La tecnologia ha mermat les relacions
socials d’aquells que s’hi ha enganxat. Això ha fet aparèixer una remesa de
VERTADERS MALEDUCATS. Sí, ho dic ben clar. Vas a sopar en grup i un 97% de la
taula de comensals està amb el mòbil. Fas una presentació oral i l’auditori
està pendent de les seves ditxoses pantalletes. Intentes caminar pel carrer i t’has
de passar el trajecte esquivant persones que teclegen amb el mòbil.
Aquells
que no han sabut fer un ús correcte i racionat de les TIC s’han convertit en un
concepte que acabo d’inventar: ELS IRRESPECTUOSOS DEL SEGLE XXI.
-
Aquell que no pot permetre’s un mòbil amb un sistema operatiu “X” amb Internet
inclòs i Whatssap es converteix en “l’amic car” i en el que no s’assabenta de
res. “Ai, no, tu no ho saps, és que ho vam dir pel grup de Whatssap”. Per tant,
el suposat benestar es dirigeix cap als grups socials amb major capacitat
econòmica.
Després
d’haver llegit el document d’Area en el qual explica de manera detallada la
societat a la qual estem i com ha de ser l’educació, entre d’altres temes,
extrec el següent:
Es trobem
a una Societat de La Informació que es podria anomenar també com a Tercera
Revolució Industrial. La societat actual va cap a la globalització planetària i
està marcada per l’hegemonia digital.
A
causa d’aquest canvi social, hi ha una necessitat de repensar l’educació. Cal
convertir l’educació en una necessitat de la infància, de l’edat adulta i de
tots els ciutadans. Ens trobem en una etapa en què qui no es forma contínuament
en matèria tecnològica, es converteix en un analfabet. Cada dia sorgeixen
avenços i la gent ha d’estar capacitada per aprendre i així adaptar-s’hi.
L’educació,
doncs, és i serà un factor clau per al desenvolupament polític, social,
cultural i econòmic d’aquesta nova etapa de la civilització.
Aquí teniu el resum més detallat que he fet del document per a què em serveixi a l'hora d'estudiar:
Ahir,
4 de desembre de 2013, ens vam reunir per posar en comú les activitats cercades
i redactades i així decidir quines anirien definitivament a la Unitat
Didàctica.
Tot i
que una Unitat Didàctica no era necessària per al joc multimèdia, en el nostre
cas sí que ho era, perquè a classe s’haurien d’introduir certs conceptes per
desenvolupar-los després al joc multimèdia. Bé, un xou. Total, que al final és
com si haguéssim fet no una, sinó quatre Unitats Didàctiques, una per a cada
bloc.
Sota
la ombra de pensar que estem fent massa feina, penso que no ens en penedirem,
perquè en acabar tindrem material que serà útil per aplicar-lo a les aules; no
és fer feina en va.
Per a
les properes sessions acabarem de tancar la Unitat Didàctica i farem una
empenteta a la Guia Didàctica del joc. “¡Manos a la obra!”
Natalia
Vinent, corresponsal del Quadern de Bitàcola. UIB, Alaior, Menorca.
El
passat dimecres 27 de novembre de 2013 el grup CienTICfics ens vam trobar per
posar en comú la informació obtinguda.
Vam
mirar els objectius i continguts curriculars que “casaven” amb cada bloc d’activitats
i a més vam comentar tot el marc teòric que també havíem cercat per poder fer
la Unitat Didàctica que acompanyarà el nostre joc multimèdia.
El que
em va demostrar això és que som molt feineres, ja que totes vam fer un gran
treball de recerca d’informació sobre els animals, les plantes, els experiments
i l’Univers.
A més,
vam fer en el moment esquemes conceptuals per a cada bloc, de manera que ens
quedava la informació molt més organitzada per a nosaltres i per poder-la
mostrar a la nostra professora.
La
tasca per a la propera sessió va ser pensar redactar activitats sobre cada bloc
d’activitats.
Natalia
Vinent, corresponsal del Quadern de Bitàcola. UIB, Alaior, Menorca.
Dia 23
de novembre les CienTICfiques vam anar a parar a ca na Lorena i ens vam dividir
en tres equips. Un equip, format per na Lorena i el seu escàner s’encarregaven
de digitalitzar els components del Power Point. Per altra banda, l’equip format
per na Sílvia i l’ordinador de na Lali, gravaven el guió i el modificaven amb l’Audacity.
Per últim, l’equip format per na Lali, la taula de menjador de na Lorena i jo,
fèiem experiments i els enregistràvem. 
Dilluns
dia 16 de desembre els CienTICfics ens vam reunir després de l’examen.
Per
altra banda, amb un Samsung color negre, na Lali i una menda lerenda revisaven
diversos punts de la Guia Didàctica que havíem començat a fer. 
M’explico:
sóc nascuda als inicis de l’època dels ’90 i he viscut tots els canvis de la
societat anterior a la Societat de la Informació actual. He vist com passàvem d’un
extrem a un altre en molt poc temps, com de la Game Boy vam anar a la Wii, dels
llibres de paper a l’Ebook, dels mòbils amb antena als smartphones, de la
pesseta a l’euro, o de les pissarres de xoc a les PDI. He viscut com s’anava
globalitzant el món, com arribava Halloween a Menorca, com totes volíem ser les
Spice Girls mentre les meves cosines s’enamoraven dels Back Street Boys.
He
passat pels temps en què el supermercat més gran que teníem era Mercoisa i
entre setmana anàvem a comprar a Ca na Magdalena o a Ca na Marisa. 
I, com
no, he vist aquells ordinadors de fons negre i lletres verdes que funcionaven
amb un disket com a tarja o els portàtils de considerable gruixa.
Sota
la ombra de pensar que estem fent massa feina, penso que no ens en penedirem,
perquè en acabar tindrem material que serà útil per aplicar-lo a les aules; no
és fer feina en va. 
El
passat dimecres 27 de novembre de 2013 el grup CienTICfics ens vam trobar per
posar en comú la informació obtinguda. 
